Abans de començar a explicar-vos les característiques del so, hem de saber que significa la paraula so.La paraula so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes direccions a partir del punt on hi ha la vibració. Els humans, i també molts animals, podem percebre el so mitjançant el sentit de l'oïda.
Les seves característiques són: les Ones; la Freqüència; i l'amplitud.
- Una ona és una propagació d'una pertorbació d'alguna propietat d'un medi, per exemple: densitat, pressió, camp elèctric o camp magnètic, que es propaga a través de l'espai transportant energia.
- La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps. Per calcular la freqüència, es fixa un interval de temps, es compta el nombre de vegades que ocorre l'esdeveniment en eix interval i aleshores es divideix aquesta quantitat per la llargària de l'interval de temps.
- L'amplitud és la magnitud del canvi d'un sistema oscil·lant a cada oscil·lació, indica el valor de l'amplada de l'oscil·lació en relació al seu valor mig.
El to i el timbre són dos atributs que ens permeten diferenciar els sons. El to depèn de la vibració i de la freqüència de l'ona sonora i, per exemple, ens permet diferenciar entre:
- Tons greus (freqüències baixes, de 20 a 300 Hz).
- Tons mitjans (freqüències mitjanes, de 300 a 2.000 Hz).
- Tons aguts (freqüències altes, de 2.000 fins a 20.000 Hz).
El timbre és una qualitat que ens permet diferenciar dos sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat sonora. El timbre és conferit a un so en virtut de la diferent quantitat i intensitat dels harmònics que el componen així com de la forma de l'ona, i en concret l'atac, la caiguda i la ressonància.
